Quan la vida canvia: La dependència sobrevinguda a la gent gran i com afrontar-la

Envellir és una realitat que tots compartim, però sovint evitem mirar de cara. Mentre la vida avança, també ho fa el desgast físic i cognitiu, i arriba un moment en què moltes persones grans, abans completament autònomes, comencen a necessitar ajuda per a activitats quotidianes. Parlem llavors de dependència sobrevinguda: aquella que no arriba de manera progressiva, sinó que irromp de manera inesperada, després d’una caiguda, un ictus, un diagnòstic… i que canvia completament la vida d’una família.

L’impacte emocional de fer-se gran

Acceptar que ja no es pot viure sol, que cal assistència per vestir-se, cuinar o simplement moure’s, és un procés difícil. No només per a qui ho viu en primera persona, sinó també per a fills, parelles i éssers estimats. L’orgull de qui sempre ha estat autosuficient xoca amb la realitat del cos que ja no respon igual. La frustració, la tristesa o fins i tot l’enuig poden aparèixer. I alhora, per als cuidadors, arriben els dubtes, la càrrega emocional i sovint també l’econòmica.

Modalitats de cures davant la dependència

Quan la dependència apareix, les famílies han de prendre decisions importants:

– Cura al domicili: és l’opció preferida per moltes persones grans. Podeu implicar la contractació d’un cuidador o cuidadora

– Residències i centres assistencials: ofereixen atenció integral, especialment recomanables en casos de dependència severa o deteriorament cognitiu

– Centres de dia: permeten a la persona gran mantenir certa rutina i socialització, comptant amb atenció professional durant el dia, tornant a casa seva a la tarda.

– Cura familiar: molts fills assumeixen el rol de cuidadors, cosa que de vegades genera una sobrecàrrega difícil de sostenir en el temps.

Escollir la millor opció implica considerar el grau de dependència, l’entorn familiar, els recursos disponibles i, per descomptat, els desitjos de la persona gran.

El deteriorament cognitiu: quan el temps es torna fràgil

Un dels grans temors que sobrevolen la vellesa és el deteriorament cognitiu. Quan la memòria comença a fallar o es diagnostica una demència, la persona pot deixar de ser capaç de prendre decisions per ell mateix. Per això és fonamental, mentre encara hi ha capacitat de decisió, establir poders preventius —com el poder notarial preventiu o l’autotutela— que permetin a una persona de confiança actuar en nom arribat el moment. Aquests documents eviten bloquejos legals i permeten a la família prendre decisions coherents amb els valors i els desitjos de la persona, des de la seva cura fins a la gestió del seu patrimoni.

Però…. i si no es tenen recursos per pagar l’assistència per les persones grans?

Un dels obstacles més grans en enfrontar la dependència és el cost de les cures. Ja sigui una residència privada, un cuidador a domicili o un centre de dia, els preus solen ser elevats, i moltes pensions no arriben. És aquí on moltes famílies senten que s’enfronten a un mur.

En aquest context, Pensium ofereix una alternativa que s’adapta a les necessitats de cada família: permet obtenir ingressos addicionals per pagar les cures sense necessitat de vendre l’habitatge ni perdre la propietat. Com? A través de la bestreta del lloguer del pis, mentre la persona gran és atesa en una residència o per cuidadors professionals. La família conserva la propietat, i pot recuperar l’habitatge més endavant o disposar-ne segons les necessitats.

En un moment d’incertesa, Pensium aporta estabilitat. I, sobretot, permet que les persones grans rebin la cura que mereixen, amb les màximes garanties, sense que la manca de recursos sigui una barrera insalvable.