La teràpia de nines en les residències de persones grans
La teràpia amb nines és una intervenció no farmacològica que utilitza ninots terapèutics amb aparença de nadó, per a millorar l’estat emocional de la persona afectada per alguna demència i poder pal.liar els símptomes psicològics i conductuals que es manifesten en el desenvolupament de la malaltia.
Al nostre país s’ha introduït des de fa uns anys com a teràpia no farmacològica amb bastant èxit a les residències de gent gran. Els pioners en la seva utilització han estat diversos països com Anglaterra, Itàlia o els Estats Units.
FIATC Residències, des de ja fa un temps, ha inclòs la teràpia de nines com a recurs per a millorar l’estat emocional dels seus residents, desenvolupant un projecte centrat en aquesta metodologia que ha posat en marxa en tots els seus centres.
Per a conèixer millor la teràpia amb nines i la seva contribució en la millora de l’estat anímic de les persones grans, hem entrevistat a Sandra Valades, psicòloga a Masies de Mollet, un dels centres residencials gestionats per FIATC Residències.
Què es fa a les sessions de teràpia amb nines?
Les sessions es basen a crear un vincle d’aferrament emocional amb la nina del qual partim per poder treballar diferents competències que ajuden a l’entrenament de les capacitats cognitives en pacients amb defecte cognitiu. S’estableix una interacció entre l’usuari, el terapeuta i la nina en sessions estructurades que es repliquen amb caràcter setmanal. Les àrees d’intervenció més utilitzades són el llenguatge, l’atenció sostinguda i focalitzada, la interacció social, la memòria autobiogràfica, i l’entrenament de les habilitats de la vida diària.
Per què vau decidir iniciar aquesta teràpia a Masies de Mollet?
L’Elisabet, directora de la residència Masies de Mollet, em va comentar que a altres centres de FIATC Residències s’estava començant a fer servir aquest recurs, així que vaig documentar-me, investigar i dissenyar un projecte de Terapia amb Nines per poder emprar al nostre centre. El propòsit va ser ampliar el conjunt de Teràpies no farmacològiques dintre del pla d’atenció centrada en la persona, i aquesta metodologia ha permès treballar aspectes importants de la persona que d’altres teràpies no contemplaven.
Quins són els principals beneficis que heu identificat als residents?
El principal benefici és la utilització de la nina com a vehicle facilitador per l’expressió d’emocions. I no menys important, la capacitat d’augmentar l’atenció sostinguda que permet connectar a la persona amb l’entorn social proper, facilitant la interacció social i focalitzant les seves capacitats en una tasca concreta.
La teràpia és vàlida i útil per a qualsevol resident?
La teràpia es pot aplicar a qualsevol persona, però adequant els objectius a les seves necessitats i habilitats específiques, és a dir, en una persona sense defecte cognitiu pots treballar les activitats de la vida diària, la motricitat fina, l’ús del llenguatge, la memòria autobiográfica, etc. En canvi, en una persona amb un estat de demència avançada, es poden treballar objectius més adreçats a l’atenció, afectivitat i el contacte social. En cas del nostre centre és un recurs que utilitzem setmanalment en les unitats de demències.
Després de la teva experiència amb diferents residents, hi ha hagut algun cas que la reacció t’hagi sorprès o hagi estat diferent de l’esperada?
Sempre em sorprenen, no per una reacció inesperada, però sí per l’alta emotivitat que ofereixen en les seves reaccions. Els residents mai es mostren indiferents a la teràpia, no importa si acullen a la nina com un bebè real o com una joguina, sempre, la seva resposta emocional està carregada de sentiment i d’una gran tendresa. Agraïm a Sandra Valades la seva atenció en la nostra entrevista i el donar-nos l’oportunitat de conèixer amb més detall teràpies innovadores per fomentar el benestar emocional de les persones grans. Des de Pensium, seguirem ajudant a les persones grans i a les seves famílies a tenir accés a les cures assistencials que necessiten, garantint-ne el benestar i la millor qualitat de vida en l’etapa de la vellesa.
